Genocidi rohingya

Genocidi rohingya

19° 30′ N, 94° 00′ E / 19.5°N,94°E / 19.5; 94
Tipus	persecució religiosa genocidi
Interval de temps	9 octubre 2016  -
Localització	Arakan (Myanmar)
Estat	Myanmar
Participant	Govern de Myanmar Tatmadaw
Objectiu	Rohingya
Efectes	migració humana crisi de refugiats
Mitjà de comunicació

El genocidi dels rohingyes és una sèrie de persecucions contínues per part del govern de Myanmar (abans Birmània), país de majoria budista, contra el poble musulmà rohingya, sobretot a l'estat d'Arakan, al nord-oest del país.^[1] Fins avui, el genocidi ha constat de dues fases: la primera es va produir entre l'octubre de 2016 i el gener de 2017, i la segona es ve produint des de l'agost de 2017. La crisi va obligar a més d'un milió de rohingyes a fugir a altres països. La majoria va fugir a Bangladesh, mentre que uns altres van escapar a l'Índia, Tailàndia, Malàisia i altres països de l'Àsia meridional i sud-oriental.

L'exèrcit birmà ha estat acusat de violacions de drets humans a gran escala, incloent-hi execucions extrajudicials, violacions en grup, incendis premeditats i infanticidis, reclamacions que el govern birmà rebutja com a «exageracions».^[2][3]

La repressió militar contra el poble rohingya ha provocat crítiques de les Nacions Unides, del grup de drets humans Amnistia Internacional, del Departament d'Estat dels Estats Units, del govern del país veí de Bangladesh i del govern de Malàisia, on molts refugiats rohingyes han fugit. La cap de govern de facto de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha estat particularment criticada per la seva inacció i silenci sobre el tema i per fer poc per prevenir els abusos militars.^[4]